Rosa Maria Gil Tort
La troballa d'unes cartes a l'Arxiu Municipal de Girona d'una dona que fins aleshores era una autèntica desconeguda ens han retornat la figura de Manuela Carreras Duran, una gironina amb una categoria intel·lectual molt estimulant en relació amb la cultura literària de la ciutat.
Durant l'hivern i la primavera dels anys 1908 i 1909, Manuela, o Manolita Carreras, com signava ella, va mantenir una intensa relació epistolar amb Carles Rahola, una correspondència que malauradament només ens ha arribat a mitges: aquest volum és constituït per les cartes de Manuela Carreras a Carles Rahola, però hi falten les respostes del periodista.
La descoberta de la figura de Manuela Carreras és a la vegada fruit de l'atzar, de la tossuda voluntat de mirar més enllà de les convencions i de la intenció de voler conèixer el passat. El fet que es conservessin les seves cartes ens permet penetrar en una altra dimensió de l'obra de Carles Rahola. Al perfil autobiogràfic ja reconegut pels seus biògrafs s'afegeix ara la presència diàfana de qui va ser una amiga i inspiradora seva.
