JOSEP MARIA DE CASACUBERTA

JOSEP MARIA DE CASACUBERTA

La construccio de la nacio catalana

Ripoll Domenech, Faust

24,00 €
IVA inclós
Disponible
Editorial:
EDITORIAL AFERS SL
Any d'edició:
2017
ISBN:
978-84-16260-41-6
Pàgines:
298
Col·lecció:
Personatges
24,00 €
IVA inclós
Disponible
Afegir a favorits

Josep Maria de Casacuberta i Roger (1897-1985) és conegut per ser el fundador de l’Editorial Barcino i, sobretot, per editar la col•lecció «Els Nostres Clàssics», que tan bona acollida ha tingut al llarg del temps i que tan gran paper ha fet per a recuperar i difondre els nostres grans escriptors. Casacuberta, però, és molt més que un editor de textos antics, ja que a través de les seues col•leccions («Col•lecció Popular Barcino», «Enciclopèdia Catalana», «Manuals Lingüístics Barcino», entre d’altres) demostra la seua voluntat de dotar la cultura catalana dels instruments necessaris per a esdevenir una cultura «normal», a l’altura de qualsevol altra nació culta del nostre entorn. Però no solament Casacuberta és un editor —moltes vegades suplint el que no deixaven fer a les institucions—, sinó que també és un estudiós i un activista des de la seua època d’estudiant universitari, sempre pendent, a més, del País Valencià, de les Illes Balears i de la Catalunya del Nord. «Erudit doblat de mecenes i patriota», com el retrata Joaquim Molas, Casacuberta va esmerçar tota la seua vida, sense defallir, des de la discreció més pregona i amb l’ajuda de la seua esposa Dolors Hostalrich, a teixir els fils de la reconstrucció de la nostra llengua i cultura comunes. En aquests moments una mica convulsos, plens de giragonses ideològiques i de renúncies, l’exemple de la seua trajectòria vital, professional i cívica és tot un esperó per a continuar lluitant pel somni que molts i moltes compartim.

FAUST RIPOLL DOMÈNECH (Alcoi, 1964) és doctor en filologia catalana per la Universitat Jaume I de Castelló. Actualment dirigeix el Servei de Cultura de la Universitat d’Alacant, de la qual és tècnic lingüístic. El 2010 va publicar en Afers Valencianistes en la postguerra. Estratègies de supervivència i de reproducció cultural (1939-1951), que va obtenir el XI Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, en la modalitat d’Estudis Lingüístics i Literaris. Així mateix, ha publicat estudis d’investigació sobre el valencianisme cultural de postguerra en diverses revistes, com ara Afers o Els Marges, o formant part de volums col•lectius. Col•labora en la revista L’Espill, del consell de redacció de la qual és membre.

Articles relacionats

  • Trencadís d'invencions
    Maria Wallace
    Aquest nou llibre de Maria Wallace —el segon únicament en català després d’Omplint de veu el buit– concep, en bona part, un més enllà múltiple i divers: altres realitats que afloren, un món que viu en algun altre lloc, indrets desconeguts, l’anhel d’un horitzó al dellà de l’horitzó, la immensitat de l’univers; tots ells mostrant el valor espiritual, de silenci i pau fugissers, ...
    Disponible

    16,00 €

  • Hermínia
    Puig Pujades, Josep
    A inicis dels anys quaranta, el Vallespir va esdevenir terra de refugiats; allà van coincidir, durant uns anys, catalanistes conservadors que havien marxat per por a les accions revolucionàries, republicans que arribaven després de la derrota, europeus que fugien de la Segona Guerra Mundial... Hermínia, una dona a l’exili, inèdita fins al moment, és una novel·la coral on les d...
    Disponible

    22,00 €

  • Frida Kahlo E (40)
    Luis-Martín Lozano
    Entre las mujeres artistas que han trascendido en la historia del arte, ninguna tuvo un ascenso tan meteórico como la pintora mexicana Frida Kahlo (1907-1954). Varias generaciones han admirado su rostro inconfundible, representado en más de cincuenta autorretratos extraordinarios; estos, junto con cientos de fotografías tomadas por maestros de la talla de Manuel y Lola Álvarez ...
    Disponible

    25,00 €

  • Proses de l'entreclaror
    Jordi Llavina
    El filòsof Martin Heidegger considerava la realitat humana com una mena de clariana enmig d’un bosc espès -el bosc de l’ésser. El protagonista d’aquestes Proses de l’entreclaror s’endinsa en boscos, transita per camins no gaire fressats, para esment en coses que rarament atreuen l’atenció de ningú. Una creu de ferro que no és una creu, però que, durant una estona, n’ha encarnat...
    Disponible

    20,00 €

  • La pedra rosa
    Villanueva Penarnau, Muriel
    «El meu bosc és un lloc màgic, m’envolta i el porte al cor. Per això voldria parlar-te’n, veure si m’entens un poc». Muriel Villanueva ens endinsa en el bosc poètic de La pedra rosa on l'unicorn, la licàntropa, el drac, la sirena i la fada terrenal viuen un món imperfecte, perquè tots ho són. Ple, això sí, de ritme, de diversitat i d'estima. Un bon motiu per parlar de diversita...
    Disponible

    16,00 €