Vento, Ignacio
L'obra d'aquest pintor valencià ha sigut protagonista de l'avantguarda plàstica dels anys cinquanta i seixanta. La seua trajectòria no es pot apreciar sense comprendre la ruptura que van mamprendre els pintors informalistes i abstractes amb la pintura de fórmules academicistes. En particular, el fet que aquella ruptura convertira la creació en un procés de reinvenció de l'art des de si mateix. A partir d'ací, la neofiguració personal, de trets expressionistes profunds, de José Vento, va anar gradualment decantant-se cap a l'abstracció espacialista en els jocs expressius entre el gest/signe i el pla/color cap al constructivisme cromàtic amb les seues singulars propietats de reverberació, vibració, to, contrast; dins del qual ha continuat explorant-ne les possibilitats expressives. La seua obra es desplega, any rere any, cap a l'autonomia expressiva de la llum, del color, la geometria o l'espacialitat; factors implicats en l'execució de l'obra que serien utilitzats a partir de llavors per a crear l'experiència estètica des de l'interior mateix de la seua fractura.
