Maeillo, Francisco
Entre els anys 50 i 60 del nostre segle es va desencadenar una veritable ofensiva contra la història sota l'empenta de nous mètodes i teories que semblaven excloure-la de les ciències socials. Tal era el cas de l'estructuralisme i també de la sociologia, bona part de la qual era una sociologia del present, sense perspectiva temporal, sense recurs a la història. Així mateix, l'antropologia era considerada fonamentalment com l'estudi dels pobles sense història, de manera que fins a l'antropologia més allunyada del corrent estructuralista es construïa sense cap tipus de recurs a aquella. Hui, però, assistim al triomf de la història. Aquest llibre arranca de la discussió d'aquesta paradoxa i s'endinsa en el pensament d'un dels més notables historiadors francesos contemporanis per conèixer entre altres coses com es troba l'historiador davant els mitjans de comunicació de masses i com influeixen aquests sobre la manera de fer història, quina relació hi ha entre esdeveniment i canvi històric, com cal entendre en l'actualitat els conceptes de "llarga duració" i d'"estructura", quines són les relacions entre la historiografia i les altres disciplines científiques, què és el que s'entén per temps històric.
