IBAÑEZ, MAITE
Durant la dècada dels noranta sorgeix un moviment museogràfic emergent en el context espanyol, on el naixement de l'IVAM s'estableix com a important referent. L'estratègia naixcuda de la dualitat espacial i d'una destacada política expositiva, va permetre al jove museu valencià plantejar algunes de les idees que han seguit altres centres espanyols i continuen encara en boga.
En aquest sentit, els projectes desenvolupats en el Centre del Carme, el seu lloc experimental, actuaren com a vaso comunicant capaç d'introduir en Espanya alguns muntatges presentats fora de les nostres fronteres. No obstant açò, l'interès que han despertat les sales de l'antic convent transcendeix de la seua mera programació, per aconseguir un sentit plàstic com a lloc de creació i assaig. Artistes, comissaris, gestors i públic participaren de muntatges elaborats ex profeso que, integrats en una singular arquitectura, desvetllaren noves narratives i apostaren per originals fórmules.
L'objectiu d'aquest llibre, fruit d'un llarg procés d'investigació, proposa recórrer la trajectòria del IVAM-Centre del Carme durant els seus anys d'existència. Per primera vegada s'aborda un estudi individualitzat de les seues activitats com kunsthalle (exposicions, concerts, tallers, llibres d'artista, perfomance...), i principalment, dels seus muntatges, on el diàleg entre l'obra i la sala genera la conceptualització d'un únic discurs. D'aquesta manera, es proposa una nova mirada a l'exposició com a obra d'art, i s'analitza còm la seua projecció en el espai del Carme la converteix en un procés creatiu.
