Cristina Simon i Mencion
«Podem perdonar o no un crim damor? Aquest interrogant larrossegarem fins al final de la novel·la i
mai trobarem la resposta, ja que els sentiments i lactitud davant la vida no tenen cap conclusió, ni
definitiva ni única. Tot pot ser perdonable o imperdonable; això depèn de com bastim la nostra mirada,
plena de prejudicis o bé lliure com el mar... (Im)perdonable crim damor és una novel·la fascinant i
sorprenent. Allò que dinici sembla tan clar de cop es capgira i la història resulta que no és com en un
principi podríem haver pensat. El personatge central ha actuat mogut per un sentiment inesperat,
diferent del que havíem donat per fet. Cristina Simon ens fa visitar fins a trenta-nou estats dànim
diversos: la culpa, lamor, el dol, lapatia, lesperança, la debilitat, el perdó, lequilibri... De cadascun dells
ens sorprendrà la manera com són explorats. A tall dexemple, podem llegir que sovint estimem i
envegem alhora, que estimem i ferim alhora, que estimem i fins i tot odiem alhora». (del pròleg de Manel
Mir)
