Shuzo, Kuki
En este volum el lector trobarà reunides la primera traducció completa al castellà (des de l'original japonès) del clàssic d'estètica L'estructura de l'Iki (Iki no Kozo, 1930), i de l'assaig complementari "Sobre el furyu" (1937-1941), que ofereixen una aproximació al pensament hermenèutic de Kuki Shuzo. La categoria estètica de l'iki, només traduïble a idiomes europeus per aproximació analògica a termes com chic o dandyism, expressa una aspiració estètica del poble japonès, i ens aclareix la seua concepció de la bellesa. Més que un tipus d'objecte estètic, iki refereix un estil o tarannà (ikikata), que vàrem descobrir en expressions naturals (pose, color, tonalitat) tant com artístiques. D'esta manera l'autor entra de ple en diàleg amb la tradició central de l'estètica europea, recorrent a l'ús lliure de la polisèmia per donar-nos els múltiples matisos d'allò iki, l'origen del qual està en una orientació vital d'estil bergsonià. Enfront de la categoria moderna d'iki, l'anàlisi de la categoria tradicional de furyu (gràcia) té un evident valor contrastiu.
L'esteta i filòsof japonès Kuki Shuzo (1888-1941) és hereu d'una doble tradició. Per part japonesa, de l'estètica asianista de Okakura Kakuzo, el seu mentor i principal artífex del projecte de crear una estètica cultural japonesa. Per part europea, de l'hermenèutica del Heidegger de Ser i temps i de Bergson, dels quals va ser deixeble i amic durant la seva llarga estada d'estudi a Europa (1921-1929). La seua obra principal, L'estructura de l'iki, testimoni d'ambdós deutes, ha estat traduïda a l'anglès, alemany, francès i italià, i ara en primícia al castellà.
