Suárez, Diego
La Historia del Maestre último que fue de Montesa y de su hermano don Felipe de Borja: la manera como gobernaron las memorables plaças de Orán y Marzaelquivir, reynos de Tremecen, y Tenes [sic] en Africa de Luis del Marbre Carvajal, una de les grans obres que ha llegat el pensament espanyol per al coneixement de la història i les vicissituds del Nord d'Àfrica en l'Edat Moderna. Aquest text enalteix la figura de Pedro Luis Galcerán de Borja com a governador d'Orà-Mers-el-Kebir, just en els anys en què està sent sotmès a un judici inquisitorial per sodomia i en els quals Felip II pretén fer-se amb el control de la Taula maestral de l'Ordre de Montesa. Encara que dedica el text a la ciutat de València, els intents del vell soldat oranés per a publicar-ho van ser infructuosos. Va ser editada la primera part del text per Francisco Guillén Robles en 1889, incomplint la promesa que publicaria la segona a continuació. A més de referir l'estada africana de Pedro Luis Garcelán i Felipe de Borja, la Historia del Maestre último que fue de Montesa... és la millor crònica dels segles XVI i XVII de la vida en les dues fortaleses espanyoles que serveixen de frontera contra l'expansió otomana en el Mediterrani. Refereix les maneres en les quals realitzen la seua contínua guerra contra Alger i les tribus magribines circumdants, detenint-se a descriure el complex món humà que es desenvolupa en el seu perímetre i el seu alfoz, en un moment en què Orà és la destinació favorita per a l'exili de l'alta noblesa valenciana.
