Kadarkay, Arpad
Georg Lukács (1885-1971) és un dels grans intel·lectuals del segle XX i, amb gran seguretat, el pensador més original i profund dels quals s'han adscrit a la tradició marxista. Aquesta és la primera biografia de gran format que li ha sigut dedicada. L'autor ha consultat la totalitat dels escrits de Lukács, des de les peces dramàtiques de joventut fins a les grans obres de teoria política i estètica de la maduresa. També ha fet un ampli ús de material d'arxiu, especialment de la correspondència inèdita de Lukács, sent el primer estudiós occidental que hi ha tingut accés.
La trajectòria de Lukács, que va ser alhora un filòsof i un protagonista polític, té un gran interés, doncs va estar en l'epicentre de quasi tots els grans esdeveniments del segle XX, des de la revolució russa de 1917 fins a l'aixecament hongarés de 1956. Abans de la primera guerra mundial Lukács, que va ser deixeble de Max Weber i de Simmel, entre uns altres, havia aconseguit ja notorietat com a pensador de gran originalitat en el camp literari i filosòfic. La seua fascinació utòpica li va portar a identificar-se amb el bolxevisme i a trobar un camí cap a Marx. Kadarkay traça amb detall el seu itinerari polític i la seua trajectòria com a pensador que va tenir tantes fites tan transcendents i polèmiques com Historia y consciencia de clase, El asalto a la razón o la monumental Estética-, i posa esment tant a la seua vida personal com a les seues idees. Estigmatitzat per una llegenda persistent com a ortodox i, fins i tot, escolàstic, Lukács va patir no obstant això els embats de l'ortodòxia, la qual cosa li va valdre exilis i persecucions. Al llarg dels anys va llançar, en l'àmbit de la teoria, diverses càrregues de profunditat contra la cristal·lització d'un poder autoritari i tancat. Lukács va obrir en el marxisme perspectives innovadores en el terreny d'anàlisi estètica i de la història de les idees polítiques i filosòfiques. La seua desencantada visió final del desastre moral al fet que s'havia conduït la realització de les idees que havia abraçat en la seua joventut, revesteix una notable rellevància retrospectiva, a l'hora d'intentar traçar un balanç, que no pot ser sinó provisional, del que ha significat una dels corrents que en major mesura han contribuït a configurar el nostre segle.
