Alícia Casadesús, Antoni Clapés
«Només la bellesa pot salvar-nos enmig de la barbàrie», llegim com a subtítol de l'exposició i d'aquest llibre de
l'artista Alícia Casadesús i del poeta Antoni Clapés. La frase és ben coneguda, expressada en múltiples variants al
llarg de la història, especialment en el segle XX, en què la Xoà i el Gulag aquestes fàbriques d'horror van fer
creure als qui, d'una forma o altra ho patiren, que la condició humana podia anorrear-se a través de la inhumanitat.
Fer un lligall amb la roba ben plegada és tot just un assaig d'interpretació artística fet a partir de la tria de quinze
imatges de fotògrafs que van saber entendre i copsar el drama d'aquelles persones que visqueren en tota la seva
dimensió humana, històrica, social i política l'exili de febrer de 1939, i ser-ne testimonis avantatjats i portantveus
de denúncia.
L'artista i el poeta han intentat copsar alguns instants d'efímera bellesa com un somrís, el frec d'una mà, el
record d'una música o d'un poema, un gest solidari, una mirada compassiva o la tendresa d'un raig de sol,
contraposant-los a la infàmia de l'exili a través de petites peces que prenen com a referent la imatge en qüestió i de
poemes que no pretenen ser complexos sinó transparents i fluids.
Aquest llibre recull les imatges i els textos que han donat lloc a Fer un lligall amb la roba ben plegada.
Per al lector i l'espectador actual, Fer un lligall amb la roba ben plegada ha de ser una crida i una invitació a
l'esperança, a la no renúncia, a accentuar la convicció que la bellesa és el lloc on hem d'habitar, nosaltres humans,
per no repetir els excessos passats.
