Molinuevo, Jose Luis
El llibre explora la possibilitat d'articular una estètica de la resistència des de l'experiència de la vida com a naufragi. En la primera meitat del XIX es produeix un gir fonamental en el moviment romàntic, té lloc la crisi de l'idealisme en filosofia, i es comença a interrogar en l'art i la literatura per l'existència humana d'un manera tan radical que arriba fins a la nostra època. La pregunta és: Què pot fer l'home quan allò en què confiava (Déu, naturalesa, societat) l'ha abandonat? En aquesta direcció camina el llibre, l'objectiu del qual no és promoure sentiments d'identificació (correspon a les estètiques edificants de la religió, la publicitat i el partit) sinó desencadenar processos de comprensió i de crítica. Un quadre, La balsa de Medusa, de Géricault i un llibre, El mundo como voluntad y representación, de Schopenhauer, són la expressió pletòrica i el fonament teòric d'eixa nova sensibilitat. Amb els dos s'entra en diàleg a través de personatges, autors del món de l'art, la literatura i la filosofia. Que, baix la seua aparent diversitat, tenen alguna cosa en comú i és la decisió d'anar en la direcció oposada (Bernhard).
José Luis Molinuevo, doctor en Filosofia per la Universidad Complutense de Madrid, ha ampliat estudis en les universitats de Bonn i Heidelberg. És catedràtic d'Estètica a la Universitat de Salamanca. Entre els seus llibres destaquen La estética de lo originario en Jünger, La experiencia estética moderna i El espacio político del arte.
