Cuéllar i Bassols, Alexandre
Al fons del pensament de l'articulista hi ha el temps que passa, emportant-se uns valors ètics i estètics, i el temps que ve, que ja és aquí, carregat de noves i colpidores formulacions. Hi ha l'entorn que antany agombolà una societat i uns costums que, progressivament, resten obsolets. És l'angoixa, no dramatitzada amb escepticismes ni nostàlgies, d'haver viscut sabent on érem i de viure, sovint, no sabent on som. El vental temàtic dels articles és ampli i força variat. Des dels simptomàtics "El temps i les festes", "Noms propis", "Els espectacles", "Estampes de fi de segle", fins a una nodrida gamma sobre arts, urbanisme, literatura, política, que permet a Cuéllar reflexionar tot ordint els fils del passat amb la trama de l'avui. Temps que és acció transformadora i entorn que és escenari referencial, tot lligat amb un notable estil narratiu, que és el bessó dels articles de Cuéllar, farcits de troballes descriptives. La sort dels articles periodístics, per la seva mateixa funció, és ambivalent, car per una banda estan sotmesos a l'impacte d'actualitat i per l'altra, a una efímera presència. Reunits en un volumj, els articles d'Alexandre Cuéllar publicats al Diari de Girona adquireixen un nou sentit de permanència, i es possibilita l'apreciació d'una continuïtat estilística en uns treballs d'escriptura episòdica. Sense viure a la capital on esclaten les grans ressonàncies dels autors, sense viure al rovell de l'ou literari, Alexandre Cuéllar ha escrit, i escriu, amb noble i perseverant dedicació. Ha escrit en un temps difícil i en un entorn aïllat. Ell és tal com és... Fa anys, molts anys, que...
