Merimée, Henri
Al voltant de 1600 la ciutat de València gaudia d'una gran prosperitat, que va aconseguir també a la vida teatral. Tres van ser les causes immediates d'aquesta esplendor de l'art dramàtic: l'originalitat d'uns escriptors que van donar al teatre valencià unes característiques pròpies; una noblesa que no perdonava ocasió religiosa o profana per a celebrar una festa on poder satisfer els seus afanys de lluïment personal; i el gust del poble valencià pels espectacles als quals acudia assíduament. En aquest ambient festiu els valencians es despreocupaven del seu futur, però els anys de prosperitat s'anaven allunyant i donaven pas als de decadència...
Henri Mérimée reflecteix, apassionadament, en aquest llibre els detalls que il·lustren aquesta situació, llegant-nos el seu desig de continuïtat en la recerca i estudi del teatre a València.
