Epistolari (1952-1966)

Epistolari (1952-1966)

Moll, Joana (ed.)

10,00 €
IVA inclós
Disponible
Editorial:
INSTITUT MENORQUI D'ESTUDIS
ISBN:
978-84-95718-17-4
Col·lecció:
Capcer
10,00 €
IVA inclós
Disponible
Afegir a favorits

L'epistolari creuat entre Francesc de B. Moll i Josep Salord Farnés presenta un conjunt de 49 cartes, la primera de les quals és datada el febrer de 1952, quan Mn. Salord havia estat recentment traslladat a Ciutadella des de la parròquia des Migjorn, i la darrera, l'octubre de 1966, quan ja es donava per tancat el debat públic sobre la llengua a la litúrgia. Aquest homogeni conjunt va ser precedit per dos escrits anteriors, que situen als anys trenta l'inici de l'amistat dels dos corresponsals i que evidencien una total coherència amb el contingut de la correspondència mantinguda durant la postguerra.

Aquesta es va produir amb una periodicitat cronològica bastant regular dins la dècada dels 50, regularitat que va decaure en la primeria dels anys 60 per tornar a reprendre el 1965, en plena efervescència de la problemàtica de la llengua a la litúrgia, i decaure totalment el 1966.

L'epistolari ara editat ofereix interessants informacions tant de caràcter personal com, també i sobretot, referides a l'activitat intel·lectual de cadascun dels corresponsals i als esdeveniments culturals en què participaren. Allò més important, però, es concreta en la possibilitat d'accedir, des de la intimitat epistolar, al pensament d'ambdós personatges, ben definit sobretot per que fa referència a la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans.

D'aquí que aquesta relació permeti, a més, valorar la feina del gruix d'intel·lectuals illencs i els lligams ben vius amb els companys dels altres indrets amb qui compartien la llengua i la cultura. En aquest sentit, la lectura de l'epistolari palesa, sens dubte, l'actualitat cultural dels anys 50 i 60, amb un ventall d'actuacions dirigides cap a la represa lingüística i cultural. En nombroses ocasions Francesc de B. Moll i Josep Salord, l'un des de Mallorca i l'altre des de Menorca, foren els capdavanters d'aquestes actuacions, que cohesionaren mitjançant la relació epistolar mantinguda.

Articles relacionats

  • Ombres al barri vell
    Casas Busquets, Salvador
    Maribel Cortina, regidora de l’Ajuntament i restauradora d’art del Museu Diocesà, surt de la feina per trobar-se amb el seu amant. Al carreró de Cúndaro és atacada i degollada, però abans de morir reconeix el seu agressor i intenta deixar una pista a la paret, un número tres, que la policia trobarà i a partir del qual començarà les investigacions. A aquest primer crim, en segue...
    Disponible

    22,00 €

  • Un cor verd
    Curbet, Quim
    Diuen que la memòria és una matèria fràgil que s’estova amb el pas del temps. Els noms de les persones s’humitegen i es desprenen de l’orla que pacientment hem anat component en el nostre cap; les dates es barregen, i els records, en general, comencen a anar a la seva. Tot allò que creiem immutable, amb el pas dels anys, es va convertint en una mena de pasterada, un batibull d’...
    Disponible

    12,00 €

  • El cavall verd
    Borrell, Joaquim
    L'any 1609 Martí Vallalta, soldat llicenciat de les Índies, torna a la seua Marina natal. Aviat té l'ocasió de socórrer Ezme, una jove i misteriosa morisca de la Vall de Laguar acusada de bruixeria. Mentre creix el seu amor, comencen els preparatius de l'expulsió dels moriscos del Regne de València. Quinze mil homes, dones i xiquets, decidits a resistir-hi, s'apleguen a Laguar ...
    Disponible

    17,50 €

  • Sine querela
    Blay Meseguer, Francesc Xavier
    La trajectòria de Joan Lluís Vives (València 1493-Bruges 1540) és una aventura humana que, sense cap hipèrbole, es pot qualificar d’apassionant. Nascut en família de jueus convertits al cristianisme —a la força, com la resta dels correligionaris a la monarquia hispànica—, delmada i represaliada per la Inquisició, estudià a la Sorbona i visqué exiliat a Bèlgica i la Gran Bretany...
    Disponible

    15,00 €

  • Cultura i ideologia
    Testart i Guri, Albert
    A mitjan segle XIX a Figueres es fundaren molts espais associatius que responien a diferents formes ideològiques. Molts eren societats recreatives de tarannà republicà que tingueren una rèplica, cronològicament tardana, per part del món conservador i catòlic. Aquesta sociabilitat dretana serà precisament l’objecte d’estudi del llibre. Així, al 1858 les elits locals funden el Li...
    Disponible

    19,00 €