Carles Camps Mundó
Envellir en la bellesa és un recorregut vital i intel·lectual, i alhora un desideràtum. A partir de laudició duns
lieder de Richard Strauss, lautor comença una divagació de to reflexiu que va enllaçant tot un seguit de
vivències afectives, culturals i morals que lhan anat configurant com a individu i com a escriptor, fins a
desembocar tot plegat en el desideràtum duna societat humana, que lautor no voldria pas quimèrica, en
què tothom pugui trobar el seu beatus ille quotidià, la seva vida rutinària aquest «succedani deternitat»
que li permeti viure no tan sols per sobreviure, lluny dodis i persecucions. Lluny dexplotacions. Un viatge
al llarg del qual romanticisme i classicisme discorren frec a frec fins a desembocar en lanhel duna civilitat
de la igualtat humana. Potser hi ressona Goethe. Es podria dir, parafrasejant el Bildungsroman goethià, que
Envellir en la bellesa és un Bildungsdichtung. La forma adoptada barreja diversos tons entre la poesia i la
prosa, però sense abandonar mai la tensió de la voluntat de construcció textual.
