Lluís Massanet
La gran qüestió que ens planteja Entretemps és la vergonya duna vida fosca, el desengany, el dolor i
lacidesa de la pèrdua i la derrota, amb derivacions personals i també socials i històriques amb un domini
encegador del llenguatge i la constatació que, a partir de cert moment, no es poden fer concessions
edulcorades. El poeta ens ofereix versos durs i inoblidables que esdevenen un cop de maça damunt el cap
del lector. Ara bé, Entretemps és igualment un llibre líric. I el món espiritual també esdevé una irrupció
sobtada, talment una apocatàstasi que ens fornirà un món nou. I, tanmateix, aquest pelegrinatge també
assoleix moments de repòs i de serena bellesa. Entretemps és el vers que no busca la complaença
immediata del lector i que esdevé una interrogació profunda sobre la humanitat, les passions i les
experiències terribles, al final de les quals sempre és possible veure una mica de llum que il·lumina una
mar de cobalt, antiga com els desigs i els desficis ancestrals.
