Joan Dolç
EN EL FONS, LA TERRA pren com a punt de partida els cinc primers anys de la vida de lautor, que va nàixer el 1956 en una alqueria de lHorta Nord, vora el barranc de Carraixet. Aquesta circumstància és el pretext que li permet donar fe dun ecosistema natural i social una economia, unes formes de vida, un paisatge, que va conformar al llarg dels segles bona part de la cultura valenciana, i que just en aquell moment iniciava el seu declivi definitiu. Lautor ho fa a través dun exercici literari que juga amb la cronologia per tal dincloure, en una narració de caràcter autobiogràfic que aparentment abasta només un lustre, esdeveniments passats i futurs. Això li permet explicar, des de dins, la transformació dun món secular en decadència. Ho fa mitjançant la mirada subjectiva, entre la nostàlgia i la mordacitat, però també recorrent a lapunt històric, la descripció antropològica, lobservació de caràcter sociològic i abundants digressions sobre el pas del temps i el valor de la memòria. Lobra es complementa amb un conjunt de fotografies del mateix autor, relacionades amb els fets narrats i els seus escenaris.
