Fraser, Ronald
Aquest és un llibre estrany, original i fascinant. És alhora una exploració sensible en un món desaparegut i el relat dolorosament honest d'un adult que intenta posar-se d'acord respecte a la seua infeliç, incomprenguda i enterrada infància; relat i autoexploració. Les millors autobiografies sempre han combinat la instrospecció amb la descripció ambiental de l'època del propi autor. Però Ronald Fraser ha intensificat tant l'autoreflexió com el retrat social sempre introduint dos estratagemes que, combinades, converteixen a la recerca d'un passat en un nou tipus d'autobiografia. Suscita més qüestions entorn de la reconstrucció del passat, la formació dels xiquets, el pscioanálisi i la història de les quals pot respondre. El Fraser adult queda en més d'un aspecte fora de joc, sense pretensions de guanyar-se la nostra simpatia ni, com ocorre en la major part de les autobiografies, justificar-se. Però, certament, ens ofereix un llibre que convida a la reflexió; no només convincent, sinó també agosarat.
