Gomila, Gumersind
Els ocells morts és el darrer dels poemaris de Gumersind Gomila (Maó 1905 Perpinyà 1970). El fet d'haver-se publicat en una editorial creada pel propi autor va contribuir a la poca difusió de l'obra, la qual, a dia d'avui, era gairebé desconeguda per al públic. Aquesta és la raó de la seva reedició, que coincideix amb l'any del centenari del naixement del seu autor.
Els ocells morts és l'obra de Gumersind Gomila que poetitza l'illa, la Menorca que l'autor coneixia, és a dir, la de la infantesa i la joventut. I poetitzar en aquest cas vol dir mitificar el paradís perdut que Gomila deixà enrere quan, després d'haver romàs a Menorca els seus primers vint anys de vida, es va veure obligat a marxar a viure al Rosselló.
Els anys menorquins de Gomila es formulen en aquest llibre a partir de records agafats al vol, simbolitzats en els ocells. Aquests animals formen part d'un passat que no tornarà i per açò són morts.
A les pàgines d'aquest llibre, el lector hi trobarà referències a la casa del carrer on va néixer Gomila, a l'expectació que provocà a Menorca el pas del cometa Halley, a l'escola on anà, als penyals del port de Maó, al seu pare, etc.
