Peris, Tomàs
Els molins d'aigua valencians (segles XIII-XIX) aprofita l'experiència investigadora de l'autor en la temàtica dels usos històrics de l'aigua en territori valencià per oferir una síntesi que recull informació arxivística, notícies procedents d'estudis clàssics sobre l'aprofitament energètic de les aigües, nombroses monografies locals i comarcals, així com les principals idees dels debats mantinguts pels especialistes des de la dècada dels anys vuitanta.
El llibre tracta d'oferir una visió global que integra els aspectes materials i tècnics, fins ara prioritzats pels investigadors, amb l'anàlisi dels usos socials de l'aigua des d'una perspectiva institucionalista. Constatar que una gran majoria de molins funcionaren dins de séquies construïdes amb l'objectiu prioritari de regar els camps, i que la conflictivitat en la qual es veieren implicats els casals moliners es mantingué en uns nivells molt més baixos del que venia sostenint la historiografia, corrobora la consideració d'institucions exitoses que sol atribuir-se a les organitzacions valencianes tradicionals que aglutinaven als usuaris de les aigües. Les fórmules adoptades per governar séquies i distribuir cabals foren subòptimes, però especialment encertades. Fou així perquè provenien del consens assolit pels usuaris i tingueren capacitat per atendre demandes creixents sense perdre de vista el caràcter limitat del recurs aigua. També, a causa de caracteritzar-se per una alta flexibilitat, cosa que permetia adaptar-se tant a l'aridesa estiuenca i la forta irregularitat dels cabals disponibles com a l'estacionalitat de la respectiva demanda del reg i la moltura.
