Piera, Josep
Als anys setanta del segle passat les joves generacions es van qüestionar un sistema de valors que no volien perpetuar sense sotmetrel a crítica. Els anys del Josep Piera estudiant universitari a València especialment (1969-1974) estan marcats per aquestes actituds que definiran la seua persona i la seua activitat literària. Aquest volum és un exercici de memòria i una crònica del que va viure i pensar lautor aquells anys de formació; un procés iniciàtic fertilitzat per amics, amors, lectures i escriptors, davant la decisió íntima de desenvolupar al seu país una vida dedicada a la cultura, més en concret a la literatura. Uns temps, aquests, que Piera recupera com una fantasia.
Josep Piera (Beniopa, 1947) viu a la Drova (Barx) des del 1974. La seua trajectòria literària lha convertit en un dels autors destacats de la literatura catalana contemporània. Com a poeta va rebre el Premi Carles Riba amb El somriure de lherba (1980), com a prosista va guanyar el Josep Pla amb El Cingle verd (1982), i com a assagista el Francesc Vallverdú amb El paradís de les paraules (1995). Ha conreat també la prosa memorialística, la biografia literària i la traducció de poesia. Per la qualitat i la diversitat de la seua obra sel considera un escriptor total. En aquesta editorial ha publicat el volum Poesia completa 1971-2018 (2019).
