Els aspres de l'Albera. Garriguella, Rabós d'Empordà, Vilamaniscle

Els aspres de l'Albera. Garriguella, Rabós d'Empordà, Vilamaniscle

Moret i Guillamet, Rosa Maria, Serna i Coba, Erika Illa i Bachs, Estela Gratacós i Soler, Lluís

13,00 €
IVA inclós
Disponible
Editorial:
DIPUTACIO DE GIRONA
ISBN:
978-84-15808-05-3
Col·lecció:
Guies de patrimoni local
13,00 €
IVA inclós
Disponible
Afegir a favorits

La zona que engloba els municipis de Garriguella, Rabós i Vilamaniscle, per la seva situació geogràfica al bell mig de l'Albera s'ha convertit en un dels espais més agraïts de la serra. El seu patrimoni natural i cultural ofereix als visitants un munt de possibilitats per descobrir, enmig de camins i corriols que travessen la muntanya d'est a oest i de nord a sud, entre les quals s'inclou, segons la llegenda popular, un tram de l'antiga via Augusta. Aquesta zona, rica en monuments megalítics, ens mostra el pas dels nostres avantpassats des de l'edat prehistòrica fins avui, amb nombrosos vestigis arquitectònics que abracen des del segle VIII fins al XIX.

El monestir de Sant Quirze de Colera, una joia del romànic català encara a mig descobrir per molts visitants, es converteix en un punt clau per entendre la història d'aquesta zona. També, les nombroses esglésies i ermites escampades arreu dels tres municipis ens donen testimoni del ric llegat històric i religiós que ha arribat fins als nostres dies. El conreu de la vinya, principal revulsiu econòmic de la zona, assolí la seva màxima esplendor durant el segle XVIII. L'arribada de la fil·loxera, pel coll de Fornells, l'any 1879, sens dubte suposà un punt d'inflexió. A partir d'aquest moment, la població començà a disminuir progressivament i ja no s'ha tornat a recuperar.

Pel que fa al patrimoni natural cal destacar la presència de l'últim reducte de la població de la tortuga mediterrània que es conserva a Catalunya, i que des de fa anys s'intenta recuperar en el Centre de Reproducció de la Tortuga a Garriguella.

Per altra banda, l'arquitectura civil es tradueix en un bon nombre de masos escampats arreu i un bon grapat de trams de parets de pedra seca que delimiten vinyes perdudes, antics camins i finques particulars.

En els darrers anys, i en un intent per reforçar els lligams dels vilatans d'aquesta zona, l'ermita de la Mare de Déu del Camp s'ha convertit en un punt de trobada i pregària per als feligresos dels tres pobles.

Articles relacionats

  • Ombres al barri vell
    Casas Busquets, Salvador
    Maribel Cortina, regidora de l’Ajuntament i restauradora d’art del Museu Diocesà, surt de la feina per trobar-se amb el seu amant. Al carreró de Cúndaro és atacada i degollada, però abans de morir reconeix el seu agressor i intenta deixar una pista a la paret, un número tres, que la policia trobarà i a partir del qual començarà les investigacions. A aquest primer crim, en segue...
    Disponible

    22,00 €

  • Un cor verd
    Curbet, Quim
    Diuen que la memòria és una matèria fràgil que s’estova amb el pas del temps. Els noms de les persones s’humitegen i es desprenen de l’orla que pacientment hem anat component en el nostre cap; les dates es barregen, i els records, en general, comencen a anar a la seva. Tot allò que creiem immutable, amb el pas dels anys, es va convertint en una mena de pasterada, un batibull d’...
    Disponible

    12,00 €

  • El cavall verd
    Borrell, Joaquim
    L'any 1609 Martí Vallalta, soldat llicenciat de les Índies, torna a la seua Marina natal. Aviat té l'ocasió de socórrer Ezme, una jove i misteriosa morisca de la Vall de Laguar acusada de bruixeria. Mentre creix el seu amor, comencen els preparatius de l'expulsió dels moriscos del Regne de València. Quinze mil homes, dones i xiquets, decidits a resistir-hi, s'apleguen a Laguar ...
    Disponible

    17,50 €

  • Sine querela
    Blay Meseguer, Francesc Xavier
    La trajectòria de Joan Lluís Vives (València 1493-Bruges 1540) és una aventura humana que, sense cap hipèrbole, es pot qualificar d’apassionant. Nascut en família de jueus convertits al cristianisme —a la força, com la resta dels correligionaris a la monarquia hispànica—, delmada i represaliada per la Inquisició, estudià a la Sorbona i visqué exiliat a Bèlgica i la Gran Bretany...
    Disponible

    15,00 €

  • Cultura i ideologia
    Testart i Guri, Albert
    A mitjan segle XIX a Figueres es fundaren molts espais associatius que responien a diferents formes ideològiques. Molts eren societats recreatives de tarannà republicà que tingueren una rèplica, cronològicament tardana, per part del món conservador i catòlic. Aquesta sociabilitat dretana serà precisament l’objecte d’estudi del llibre. Així, al 1858 les elits locals funden el Li...
    Disponible

    19,00 €