Llorca, M.Ángel
La importància de la contribució de Diderot a l'estètica moderna ha estat plenament reconeguda. Diderot, com a filòsof i escriptor, reflexiona sobre l'art, la seua naturalesa i la seua problemàtica, des de perspectives diferents, en un ampli ventall d'escrits: l'Enciclopèdia, els tractats filosòfics i estètics, els Salons, els contes i novel·les, els articles crítics i la Correspondence. El viatge que emprén el filòsof a través de la reflexió estètica, el porta a endinsar-se, en nombroses ocasions, en la qüestió literària. Només seguint aquest itinerari estètic podem abraçar la teoria literària de Diderot, exempta de sistematització teòrica. El recorregut pels diferents textos en què es troben disseminades les idees literàries del filòsof, permet abastar-les des de tres punts de vista diferents: el del crític literari, el del teòric i, finalment, el del novel·lista. No per demostrar que convergeixen en Diderot perspectives diferents sobre la qüestió literària, sinó al contrari, per comprovar que hi ha una unitat en la teoria literària, igual que en la seua estètica, en aquest trànsit d'uns escrits als altres.
