Garcia Devís, Vicent / Pérez Duato, Pau
En ple segle XVIII la família francesa Lapayesse fundà la fàbrica tèxtil més important del País Valencià a Vinalesa, gràcies a la força motriu de laigua de la séquia de Montcada. Aquesta fàbrica de la ruta de la seda va ser venuda a lirlandès Thomas Trenor, que va passar de fabricar seda a espart i jute. Primer amb el vapor i després amb lelectricitat. A mitjan segle XIX, el català Miquel Nolla es casà amb Joana Sagrera, que pertanyia a una rica família establerta a València. En tindre descendència, Nolla va tancar lesposa en un manicomi i es quedà amb les propietats de Meliana, on construí una fàbrica de mosaics que sexportaven per Europa. Completant el triangle industrial, a Foios, una família de jueus alemanys, els Bacharach, inauguren una fàbrica de sacs de jute lany 1926, destinats a lexportació de productes agrícoles. Larribada dels aventurers va bastir una teranyina industrial a la comarca. Tanmateix, el procés dindustrialització va comportar laparició dun sindicalisme obrer, especialment arran de les reformes republicanes dels anys trenta del segle XX. Ací, els subalterns trobaren un context idoni per reprendre una lluita de classes o de dominació que provenia dels anys de la Restauració. Els privilegis de les elits trontollaren com mai, però es resistiren de manera hostil als canvis legals. Als carrers, la crispació va anar in crescendo: irregularitats en els comicis, tensions anticlericals, vagues, acomiadaments, detencions o accions armades foren el més usual. Una escalada bel·ligerant que augmentà després del colp destat del 1936, quan es crearen una multiplicitat de «micropoders» que pugnaren pel control de la rereguarda. Tot plegat, la lluita de classes va finalitzar en 1939, amb la derrota i el càstig dels qui shavien enfrontat a les classes dominants.
