Sirera, Josep
«Davant la impossibilitat de conciliar criteris ben diferents, hem escollit com a bàsic, per al present estudi, el que pensem que és més coherent: el de l'estructura i funcionament de la gestió empresarial. Pensem que entorn d'aquest s'organitzen bona part dels restants, i, en tot cas, cal afegir que en pretendre no tant construir una història del teatre sinó la història d'un local teatral, calia reformar l'aspecte material de la seua evolució. No hem oblidat, evidentment, que cadascun dels aspectes té la seua evolució pròpia, i a ella ens referim per extens. L'elecció, doncs, s'ha basat en un criteri conscient: la primacia de l'organització infrastructural sobre la suprastructural, exemplificada pels estils i modes teatrals. Fet de cultura, el Principal era també -i ho va ser durant molt de temps- una empresa més que es movia d'acord amb les lleis de l'economia de mercat (amb el cas curiós de passar d'una situació de monopoli a una de competència plena, quan l'aparició de nous teatres a la ciutat), i era víctima de conjuntures econòmiques -inclús de conjuntures estacionals com les epidèmies- en les quals, si havia influït, ho havia fet de forma poc apreciable, tot i que la repercussió que va patir podia considerar-se com de gran magnitud: pensem en la crisi de 1867 i la seua repercussió al llarg dels anys següents. Voler estudiar la vida del Principal esdevé, aleshores, quelcom tan complicat com estudiar els moviments i comportament de cada persona, tot descrivint alhora l'evolució de cadascun dels seus òrgans i sense perdre mai la visió de conjunt».
