Garcia Devís, Vicent
El 1967, quan lONU va recomanar la descolonització, un exèrcit de pastors nòmades sorganitzen clandestinament, el Front Polisario, amb lobjectiu de lalliberament nacional del Sàhara Occidental. Amb tot, el 6 de novembre de 1975, més de tres-cents mil marroquins avançaren uns quants quilòmetres sobre el territori del Sàhara Occidental en lanomenada Marxa Verda, un fet que ha significat lannexió del territori al Marroc i lexpulsió de la població sahrauí per mitjà daccions militars i policials.
Actualment, el Sàhara Occidental continua dividit per un gran mur darena fortament militaritzat, el vessant marítim està controlat per Rabat i, en el desert interior, el Polisario (la República Àrab Sahrauí Democràtica) manté alliberada la franja més pobra del territori. A lespera dun referèndum per la independència, com va prometre lONU, els governs dAlemanya, França i Espanya salineen amb el Marroc i proposen la constitució duna mena dautonomia sense garanties amb la qual només estaria dacord una de les parts, la part ocupant.
En aquesta segona edició, sha intentat actualitzar els moviments geoestratègics internacionals sobre la descolonització del Sàhara Occidental. A més, es donen a conéixer per primera vegada les cròniques que Vicent Andrés Estellés va escriure el 1974 per a Las Provincias, lúnica vegada que shavia desplaçat com a reporter a una zona de guerra per a cobrir el conflicte. Finalment, sha inclós un article de la Revista Mètode on sexposa com la flora i la fauna pateixen també els efectes directes i col·laterals del conflicte.
