Ryder, Alan
La florida artística i literària de la Toscana i dels Estats del nord continuen fascinant als erudits de moltes disciplines. Els historiadors han, malgrat tot, de tenir en conte que el futur no estava en les repúbliques, principats i Estats papals d'Itàlia, sinó als més grans Estats monàrquics, únic representant italià dels quals fou el regne de Sicília. Qualsevol estudi entorn a la influència de la Itàlia del segle XV al voltant de les institucions polítiques i administratives d'Europa ha de, per tant, prestar certa atenció als processos d'aquell regne, on va tindre lloc una conjunció de gran importància. Al fondre la pràctica i l'experiència espanyoles e italianes, el regne, per ultima vegada, va complir el seu paper històric com meltingpot de diverses tradicions de govern. Com a resultat va sorgir un dels primers tal volta el primer- dels Estats europeus que exhibirien moltes de les característiques que els historiadors han etiquetat com modernes: una administració burocràtica posada en pràctica per professionals, una corona dominant sobre la noblesa i el clero, uns ingressos derivats especialment de la tributació universal i directa, i unes forces armades reclutades i pagades directament per la corona.
La falta d'interès cap a les institucions del Nàpols aragonès mostrada per quasi tots els historiador significa que aquest estudi va tindre que recolzar-se quasi enterament en fonts primàries, les quals, en principi, pareixien no existir. La destrucció realitzada als registres aragonesos dels arxius dels Estats napolitans durant les insurreccions del 1967 i 1701 fou completada pels alemanys el 1943, quan, com mesura de represàlia, cremaren els més valuosos documents de les monarquies angevina i aragonès.
En aquestes circumstàncies vaig tindre la fortuna de descobrir en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a Barcelona, un gran nombre de registres compilats durant la cancelleria d'Alfons V durant els anys que regnà a Nàpols. Molts d'ells, i en particular la sèrie Privilegiorum, estan dedicats exclusivament als assumptes del regne napolità. Aquests registres havien sigut mesclats, tal volta per error, amb altres relatius a la Corona d'Aragó quan els arxius de la cancelleria d'Alfons V van ser transferits a Barcelona després de la mort del rei. Gràcies a aquestes supervivències casuals, el regnat d'Alfons V és hui en dia el període millor documentat de la història napolitana del segle XV.
