Gómez-Ferrer, Mercedes
El desaparegut Palau del Real fou, sens dubte, un dels edificis más rellevants de quants es van construir a la ciutat de València. A partir de l'anàlisi de documents, plànols i imatges gràfiques es realitza un estudi detallat de la seua història constructiva i de les seues caracaterístiques aqrquitectòniques des de 1238 fins 1810, data en què fou demolit. El Real fou reflex de les maneres i formes constructives de les seues diferents èpoques, des dels seus inicis com a casa d'oci àrab, tot passant per la seua transformació en palau dels reis cristians de la Corona d'Aragó, amb etapes molt brillants com la de Pere el Cerimoniós o la d'Alfons el Magnànim, seguint per la seua conversió en residència dels virreis i dels capitans generals fins la seua demolició. Durant estos segles se succeixen actuacions de molts dels millors arquitectes de cada època que foren primícia a la ciutat de València i que serviren de model per a edificis que tractaven d'emular-lo.
Mercedes Gómez-Ferrer (València, 1966) és professora titular d'Història de l'Art a la Universitat de València. Màster en Conservació de Ciutats Històriques i Edificis, per la Universitat de Lovaina (Bèlgica). És també llicenciada en Filologia Anglogermànica per la Universitat de València. Les seues investigacions estan relacionades amb l'art en època tardomedieval i moderna. Autora de nombrosos articles i llibres com Arquitectura en la Valencia del Siglo XVI. El Hospital General y sus artífices, València, 1998. Vocabulario de arquitectura valenciana, València, 2002, i co-autora amb Joaquín Bérchez d'Arte del Barroco, Madrid, 1998. La Seo de Xàtiva, València, 2007, i Traer a la memoria, València, 2008, o amb Arturo Zaragozá, Pere Compte, arquitecto, València, 2007.
