Veloy, Marià
A lúnica taula de lestudi on visc, sota la llum del flexo,
lespia hi ha deixat el seu quadern.
De les tapes dun negre sotana
en sobresurten factures, post-its, bitllets de metro
Són notes de cal·ligrafia bòrnia on shi parla no dels meus hàbits banals,
sinó dels paisatges que haurien dil·luminar-me les parpelles
i shan convertit en cicatrius. Els morts que coneixien
el meu malnom, les dones que van estimar-me
amb una devoció que no he honrat, els fills que no he sabut
protegir, la família que es mereixia
algú domesticable.
Després de llegir aquest informe inclement,
comprenc (potser era obvi?) que no hi haurà cap càstig
més enllà daquesta labor minuciosa, daquest mapa de derrotes
dibuixat per un espia que tampoc no era ningú, sinó lombra
que ara recull labric de la cadira i sen va.
Quedar-me en la foscor de lestudi,
aquesta és la pena, sol amb el ronc de la nevera.
Aquest horror.
