Altvater, Elmar
En un període relativament breu de temps s'ha passat de la preocupació genèrica pels problemes del medi ambient a l'anàlisi de les interrelacions globals entre les dimensions de l'activitat econòmica humana i l'equilibri ecològic del planeta. La presa de consciència de l'ús dilapidador de recursos finits per part de la societat industrial actual s'ha ampliat a la consideració dels efectes de gran abast d'un volum creixent de residus i emissions tòxiques. La consciència ecològica, així, ja no és privativa d'àmbits restringits d'especialistes o de grups particularment sensibilitzats. Actualment constitueix una de les primeres prioritats per a l'opinió pública, els organismes internacionals i els governs. No obstant això, aquesta consciència creixent no es tradueix encara en una acció correctora eficaç. A més, en general, s'està lluny de tindre en compte totes les implicacions dels problemes i alternatives en joc. Paral·lelament, sonen totes les alarmes dels riscos mediambientals i cada vegada resulta més evident que s'imposa un canvi en els mecanismes de fons de l'economia, un nou tipus de relació de la societat humana amb la naturalesa. El consum de recursos naturals i el volum d'emissions contaminants que provoca canvis en l'estructura atmosfèrica i evoca l'horitzó d'una alteració climàtica superen, si és que no depassen ja, els límits d'allò tolerable.
