El nen que va perdre la guerra

Un nen. Dos països. Dues ideologies. Una novel·la emocionant i ambiciosa sobre la identitat i el poder imparable de la cultura que ens mostra que, fins i tot en els racons més foscos de la història, la vida s'obre pas. Madrid, hivern del 1938 La Clotilde, una artista gràfica que dibuixa caricatures per a diaris republicans, viu a Madrid els últims mesos de la Gerra Civil. La caiguda de la República és imminent, i el seu marit, militant comunista que treballa pels soviètics, decideix enviar a Moscou al seu fill Pablo, de només cinc anys, en contra de la seva voluntat. La Clotilde s'hi resisteix amb totes les seves forces, però no aconsegueix evitar que el comandant Boris Petrov emprengui un arriscat viatge per una espanya en flames per complir amb el desig del seu camarada de portar al Pablo a la Unió Soviètica, on Stalin està aixecant un nou país sobre les ruïnes de l'antic règim. Moscou, primavera del 1939 Allà és rebut per la seva nova família, que, commoguda pel tràgic exili, acull amb els braços oberts al nen, exhaust i malalt. L'Ània no dubta a cuidar-lo com si fos el seu propi fill, sense fer distincions amb l'Igor, el seu germà d'adopció. Filla i esposa de dos orgullosos herois de la Revolució -el seu pare va lluitar al costat de Lenin, el seu marit a les ordres de Stalin_, l'Ània adora la poesia i la música, aficions sospitoses i burgeses als ulls del poder. Mentre les seves il·lusions naufraguen en l'ambient cada cop més opressiu del terror estalinista, el seu esperit es rebel·la contra la injustícia, la misèria, l'absència de llibertat i el gulag. El Pablo creix entre el record cada cop mes tènue de la seva mare, que no deixa d'intentar recuperar-lo, i l'amor de l'Ània, que li transmet la seva passió per la música, la literatura i els desitjos de llibertat. Dues dones unides pel destí d'un nen i confrontades al mateix mirall: el de les ideologies totalitàries que van imperar al segle xx. Es pot perdre una guerra, però es pot guanyar la llibertat.