Cañada, Rosa
Atés el desenvolupament que la impremta i les arts gràfiques van aconseguir a València, els diversos estudis sobre la literatura popular a Espanya assenyalen la necessitat de recopilar i estudiar els plecs de cordell dispersos per les seues biblioteques. Les característiques dels plecs no han afavorit la seua conserv ació i han sigut les donacions de bibliòfils i col·leccionistes, a les biblioteques públiques, les que han fet aflorar un corpus considerable de textos l'estudi dels quals permet esbossar una aproximació a la literatura popular dels segles XVIII i XIX.
Escrits tant en castellà com en valencià, els textos, difosos per cegos i recitadors de carrer, deixen entreveure no sols els gustos i les preferències del públic que els consumia, sinó també la utilització que d'estos gèneres es feia, per part d'autors més il·lustrats, per a guanyar la simpatia del poble cap a determinades causes, no exemptes d'ideologia, o per a aconseguir la seua participació en determinats esdeveniments.
Més enllà del seu contingut, els plecs de cordell van ser utilitzats pel poble per a aprendre a llegir, van ser refugi de la llengua autòctona en un període de decadència i van contribuir a nodrir la "vena soterrada del teatre valencià" a la qual al·ludix Joan Fuster.
