Giménez, Vicent
Amb l'augment de l'agricultura comercialitzable i el creixement demogràfic, en la segona meitat del segle XIX valencià, apareix la demanda d'un transport més ràpid. Si bé València va ser la tercera ciutat peninsular a inaugurar una línia de tren de via ampla (València-el Grau, 1852), no serà fins a les últimes dècades del segle quan s'establirà tota una xarxa de via estreta, entre tramvies i ferrocarrils, per satisfer la demanda de transport de viatgers i mercaderies. De les nombroses companyies que es constitueixen, tant de capital valencià com estranger, després difícils conjuntures en l'explotació, una sola funcionarà a partir de 1912, la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València. És una època en què els obrers ferroviaris organitzen les primeres lluites per unes millores laborals i la premsa crítica les deficiències del transport.
