Andrés, Miguel Ángel
La vida penja d'un fil. La mort ens posa soga al coll. Aquestes dos imatges resumeixen la visió que sobre l'existència humana compartien els antic indis i iranis. En El hilo de la vida y el lazo de la muerte en la tradición indioirania, Miguel Ángel Andrés Toledo ens condueix per un laberint de textos vèdics i zoroàstrics. Deus i deesses que desfilen per el cel amb esplendorosos vestits, teixits amb fil de la Veritat. Lligadures còsmiques que abracen a l'individu, titella del destí. Filanderes i comares que tallen un cordó no sols umbilical, també vital. Dimonis caçadors que llancen els seus llaços de mort sobre els humans, que en va intenten escapar de la fatal marrada. Fórmules poètiques que remunten a un passat comú indoirani, de vegades indoeuropeu, reconstruïdes amb rigor filològic. Imatges que, malgrat la distància geogràfica i temporal, ens resulten molt properes. A aquest laberint no hi ha minotaures; sols cels i inferns, deus i dimonis, filaments i cordes, i mortals pendents d'ancestrals creences que encara giren en la rueca de nostres dies. Teixits i textos són, al cap i a la fi, un. Sense perdre el fil: de vegades la vida penja d'ell.
