Boira, Josep V.
El Grau de Valencia és un nucli de població que, modernament, a causa del creixement i la coalescència, ha esdevingut pare de la ciutat de València: la seua façana marítima. Però no ha estat sempre així. Prop de tres quilòmetres separen de la mar, i per tant del Grau, el centre històric. Aquest fet geogràfic encara hui té un reflex en la seua morfologia, però també en les tradicions i en la mateixa percepció d'identitat i diferenciació respecte de la ciutat de València que caracteritza els habitants del Grau i Cabanyal-Canyamelar.
Aquest llibre és fruit d'una investigació que es va plantejar amb tres límits molt clars. Per una part, un horitzó temporal prou definit: des de les primeres notícies del poblament a la zona sota domini islàmic fins a la pèrdua de l'autonomia municipal el 1897. Els canvis posteriors, essencialment al segle XX, varen alterar de tal manera la vida i l'espai urbà del Grau que el procés mereixeria un estudi particular. Per altra part, un espai d'estudi centrat quasi absolutament en l'antiga Vilanova del Grau, tot i les referències i notes històriques respecte d'altres nuclis pròxims, com ara el Cabanyal-Canyamelar o antic Poble Nou de la Mar. Per últim, una temàtica d'anàlisi que s'insereix plenament dins del concepte interdisciplinari d'història urbana, sense aspirar a incloure tots els aspectes econòmics, socials i culturals que caracteritzaren el període estudiat.