Bérchez, Esteban
Molt s'ha parlat sobre el desterrament de Publio Ovidi Nason, ple dinterrogants de díficil -de vegades impossible- resposta, degut sobretot al mutisme del poeta en alguns punts: ¿Quines foren les causes del càstig? ¿Estava la família de l'emperador implicada d'alguna manera? ¿Per què es va escollir per a la condemna, en contra del costum, una regió tan allunyada de Roma? El que podem deduir amb algun fonament ho extraurem sobretot de les obres del mateix Ovidi, que en teoria va compondre des de Tomis, en els confins de l'Imperi, en els marges del Mar Negre, durant els deu anys que durà el seu càstig i el final del qual només arribà amb la seua mort.
¿Fins a quin punt és fiable la informació aportada per Ovidi, suprem artista de la ficció? El contrast dels seus escrits amb testimonis de molt diversa índole -epigràfics, arqueològics, històrics, geogràfics, climàtics- indueixen a pensar, encara que no de manera concloent, que Ovidi crea (i transciendeix) un nostàlgic món poètic. Però la seua vida i la seua obra van de la mà i no es poden dissociar. ¿Què és, aleshores, verídic de tot allò que es diu sobre sí mateix?
