Morant, Isabel
En estudiar el repartiment de la propietat de la terra al País Valencià, els historiadors que s'ocupen del segle XIX han pogut comprovar que el procés de crisi i dissolució de les estructures feudals no havia conduït ací al gran latifundi propietat de l'antiga noblesa feudal, al contrari del que havia ocorregut en altres àrees peninsulars, tals com Andalusia i gran part de Castella. És aquest un fet diferencial innegable l'explicació del qual, en principi, resultava difícil a l'historiador. Familiaritzat amb les fonts de l'Edat Moderna, tenia la imatge d'un País Valencià fortament senyorialitzat, en el qual els poders feudals, i en primer terme la propietat senyorial de la terra, seguien mantenint una àmplia vigència, fins i tot en les últimes dècades del segle XVIII. En aquest estudi, no obstant això, s'ha intentat posar de manifest que la societat del segle XVIII analitzada, concreta però representativa, era una societat dinàmica que en el període cronològic considerat presenta importants signes de transformació. Era una societat de transició, encara fortament condicionada pel poder econòmic, social i polític que la noblesa feudal conservava. El predomini feudal va tractar de dificultar, amb major o menor força segons les circumstàncies històriques, el desenvolupament de les classes no privilegiades de la societat, malgrat la qual cosa la resultant va ser una dinàmica de progressiva emancipació d'aquestes classes, entre elles la pagesia. Amb enfrontaments i no sense reculades la pagesia i les classes mitjanes van anar aconseguint un progressiu fiançament dels seus drets, no obstant la tancada defensa que la classe nobiliària fera dels seus privilegis. En aquest procés d'oposició i de lluita contra els privilegis econòmics i polítics de la noblesa feudal es va gestant una burgesia agrària, que prendrà el relleu del protagonisme en l'ulterior desenvolupament socioeconòmic del país. L'estudi d'aquest llarg i complex procés de canvi proporcionarà al lector les claus per a l'explicació de les aparents contradiccions abans apuntades.
