Sebastián López, Santiago
El mètode iconogràfic-iconològic de Panofsky propugna fonamentalment una doble investigació si es vol aplicar correctament: primer una lectura de caràcter iconogràfic, i després una interpretació iconològica. La interrelació d'ambdós fases del mètode depén de la qualitat de l'obra, del talent de l'artista i del mentor. El present estudi del cor de la catedral d'Oriola és un exemple paradigmàtic del que pot oferir una investigació seriosa de les fonts gràfiques: han aparegut tots els gravats que es van tindre en compte, en un vehicle tan comú com una Bíblia. No obstant això, la lectura iconològica presenta fallades en el muntatge, i els estudiosos del model oriolà plantegen preguntes a resoldre per la futura investigació: Com sent Borja un artista de prestigi va prendre quasi literalment els models lionesos de 1547? Quina intervenció real va tindre en l'obra? Per què es van adoptar models que ja tenien dos segles de vigència? Què és el que va ocasionar la falta de lògica en el programa? Qui en va ser el mentor? Són interrogants que només l'aplicació d'aquest mètode permet formular. Malgrat les limitacions de l'exemple d'Oriola, esperem que la difusió de l'estudi no sols contribuïsca a donar-lo a conéixer, sinó que siga de gran interés als mitjans universitaris obstinats en els canvis metodològics.
