El Congrés de Cultura Catalana

El Congrés de Cultura Catalana

Història i balanç (1975-1977)

Rovira Martínez, Marta

18,00 €
IVA inclós
Disponible
Editorial:
EDITORIAL AFERS SL
Any d'edició:
2020
ISBN:
978-84-16260-85-0
Pàgines:
242
18,00 €
IVA inclós
Disponible
Afegir a favorits

Uns dels actes més rellevants de la commemoració dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana fou la realització d’un simposi on es van analitzar el Congrés en el context de la Transició sota el títol d’«El Congrés de Cultura Catalana. Història i balanç (1975-1977)». Les ponències conformen en conjunt aquest llibre, que vol ser una primera aportació global a l’anàlisi històrica i sociològica del Congrés. És, doncs, un llibre que situa el Congrés en aquest marc d’anàlisi, però no deixa de banda una vessant testimonial que, després de quaranta anys, encara serveix per posar el focus en alguns aspectes com ara la intrahistòria i l’experiència viscuda pels mateixos participants.



La història i la significació del Congrés de Cultura Catalana han quedat soterrades durant molts anys, només guardades en un llibre interessant de Jaume Fuster sobre el Congrés. Quaranta anys després, la Transició ha esdevingut un passat històric, perquè hi ha noves generacions que no l’han viscuda. La Transició ja no és allò que recorden els que la van viure, sinó allò que els estudiants coneixen a través dels llibres de text i dels documentals televisius. L’inici del segle XXI coincideix amb un canvi generacional important en tots els àmbits de la societat i la política, amb l’aparició d’una nova generació post-Transició. L’estudi del Congrés de Cultura Catalana permet copsar aspectes molt rellevants del canvi que va comportar la Transició política des del punt de vista social i cultural, però sobretot des del punt de vista de les cosmovisions del moviment catalanista. El Congrés va fer possible parlar amb normalitat, per exemple, de l’oficialitat del català (no pas sense debats ni conflictes interns) o de l’articulació territorial dels Països Catalans. En els anys 1976 i 1977 això no era pas banal.

Articles relacionats

  • Costume Jewelry
    Carol Woolton / Maria Luisa Frisa
    Una miríada de diseños, fuentes de inspiración eclécticas y desdén por las convenciones: descubra casi 600 piezas de la impresionante colección de joyería “sin joyas” de Patrizia Sandretto Re Rebaudengo. Frívola pero irresistible, reproducible y ahora coleccionable, la bisutería es la “joya democrática” por excelencia, al alcance de todos.  ...
    Disponible

    100,00 €

  • Condicions de vida durant la industrialització a Catalunya
    Oms Llohis, Josep Ignasi
    La industrialització va ser un canvi radical en el sistema productiu i de subsistència, però també en les condicions de vida dels ciutadans. Catalunya, una de les nacions pioneres en aquest procés, diferenciada respecte a la resta de l’Estat espanyol, va millorar en tots els indicadors de benestar en comparació amb els països de base agrària, i es convertí en el més important ...
    Disponible

    20,00 €

  • Rocky. The Complete Films
    Rocky Balboa es el icono de Filadelfia que se enfrentó al mundo y ganó. El auténtico “semental italiano”, el luchador con agallas que triunfó como boxeador contra todo pronóstico, y una auténtica leyenda del negocio del cine. Desde que Sylvester Stallone diera rienda suelta al apasionado personaje que daba título a la película en 1976, el fornido boxeador se ha hecho un hu...
    Disponible

    75,00 €

  • Issey Miyake. 45th Ed.
    En 1983, el diseñador japonés Issey Miyake declaró a The New Yorker que aspiraba a “avanzar y romper el molde”. Con las líneas vanguardistas que crearía luego no solo rompió moldes, sino que replanteó por completo la moda. Con una combinación única de poesía y sentido práctico, sus creaciones desdibujan los límites entre tradición, tecnología moderna y función cotidiana.Esta hi...
    Disponible

    25,00 €

  • Marta Mata i Garriga, mestra de mestres
    Portell, Raimon
    Marta Mata va ser alumna del Grup Escolar Pere Vila, on la seva mare feia de mestra, i de l'Institut-Escola. I va veure com el franquisme aniquilava aquelles institucions modèliques. "Jo he vist matar l'escola", deia, "i he vist com l'escola ressucitava. I ni una cosa ni l'altra es produeix per evolució". Perquè, si l'escola va ressuscitar, va ser gràcies a un grapat de persone...
    Disponible

    10,00 €