Wallace, Maria
En tota l'aventura poètica de Maria Wallace -i en aquest El blau de la distància això excel·leix més que mai- es desplega d'una manera polièdrica però constant el convenciment que si hi ha alguna cosa portentosa que el viure ens revela és allò que justament aquest viure ens oculta.
Aquests versos i aquest llibre són plens d'un sentit molt contagiós i trobador alhora de les múltiples distàncies que som. Perquè segurament és així: l'objecte d'escriure poesia no és l'articulació d'un discurs que dicti unes veritats immediates sobre l'existència que ens hagin de proporcionar una alta placidesa en tot. Ni tampoc escriure poesia és només un desig de provar de saber qui som. Els versos de Maria Wallace mai no dictaminen ni atorguen connivències planeres; tenen el blau perseverant de l'intern i la distància fonda de l'aquí.
