Diversos
En el Prefacio que Henri Mérimée posa al front d'El arte dramático en Valencia, formula el seu propòsit en aquests termes: Amors propis locals han reinventat per a València la glòria d'haver estat la primera en realitzar el tipus nacional de comèdia. Li reconeixerem aquest títol d'iniciadora, o bé constatarem que, si l'activitat dramàtica es manifestà durant el segle setze en les diverses capitals de les Espanyes, les formes d'aquesta activitat foren per onsevulla semblants? Haurà de proclamar la preeminència de València, o tornar-la al seu rang, que, en qualsevol cas, continuarà sent un dels primers? El present llibre intenta, mitjançant una pacient investigació, respondre a aquesta pregunta.
El present volum conté les tres primeres part de l'obra. En la primera s'estudiaran els orígens del teatre religiós, des dels entremesos o roques als misteris assumpcionistes, i els del laic, amb especial referència al Coloquio de las dames de Juan Fernández de Heredia i a El Cortesano de Luis del Milán, detenint-se en l'examen dels elements italians i castellans que deixaren sentir la seua influència en la cort del duc de Calabria, on aquests i altres autors floriren.
En la segona part, que tracta sobre el teatre profà i del religiós a partir de la meitat del segle XVI, se'ns mostra en tota la seua complexitat humana i literària la figura de Juan de Timoneda, el seu principal representant, junt una minuciosa descripció de l'ambient teatral de la València d'eixe temps. Com autor de teatre religiós, a instàncies del patriarca Juan de Ribera, Timoneda introdueix en València els autos, gènere cultivat també, entre altres, per Jaime Ferruz.
Finalment, en la tercera part veurem aparèixer el teatre acadèmic de la mà de Lorenzo Palmireno, que anuncia ja el pròxim triomf del tipus nacional de comèdia, i la tragèdia pseudo-clàssica, amb les obres de Rey de Artieda i de Cristóbal de Virués.
Després de l'estudi dels orígens i evolució dels distints gèneres teatrals, objecte de les tres primeres parts d'El arte dramático en Valencia que conté el primer volum de la present edició, en aquesta part quarta i última es descriuen l'aparició, el desenvolupament i el posterior declivi de la comèdia a aquesta ciutat en un període que va des de l'últim terç del segle XVI als primers anys del XVII. La detallada relació de les circumstàncies històriques que van concórrer a configurar la vida literària valenciana de l'època recull el paper que jugaren en ella els certàmens poètics, les acadèmies (principalment la dels Nocturnos), i, pel que fa a la formació de la comèdia, la importància que tingueren els elements presos del teatre popular o de la tragèdia clàssica, a més de la acció personal de Lope de Vega durant les seues dos estàncies a la ciutat, on exercia des d'eixe moment una influència persistent. L'activitat del teatre de la Olivera, l'existència de nombroses companyies de còmics, les publicacions de comèdies i les teoritzacions al voltant del gènere de Ricardo de Turia i de Carlos Boyl són, entre altres, els components de l'ambient en el qual van emergir els noms senyers del canònic Tárrega, de Gaspar Aguilar i, especialment, de Guillem de Castro, tots ells estudiats ací per extens.
