Borrull, F.X.
Francisco Xavier Borrull y Vilanova (València 1745-1838), jurista, va ser triat en 1810 diputat per València a les Corts gaditanes. Qui és considerat com un dels personatges clau per a estudiar el pas des de la Il·lustració a un pensament conservador està pràcticament sense estudiar. Molt selectiu amb les conquestes de la societat liberal i temorós de la revolució, mai va plantejar la crisi com una crisi de sobirania i a Cadis es va resistir a la teoria d'un poder constituent, però la seua lectura del moment en clau antidespòtica li va permetre la creació d'un espai de trobada i diàleg amb els liberals. Els grans debats de Cadis, de profund calat constitucional, van acabar per mostrar unes diferències irreconciliables entre les seues postures i les del bloc liberal. L'experiència passada i la tradició valenciana marcaven els límits dins dels quals havia de trobar-se la solució a la crisi que travessava Espanya des de 1808. En aqueix moment de fractura en tots els ordres la capacitat constructiva i significant de la paraula es reforça davant la immensa tasca de pensar i construir una nova realitat. I en aquell moment de transició, plural i apassionant, la veu de Borrull sona amb registres propis. Aquesta edició del fonamental de les seues aportacions a Cadis i l'estudi que li precedeix pretenen ser una primera aproximació al seu coneixement.
