Mir, Vicente R.
En un context de canvi profund de les relacions socials com el que caracteritzà el regnat d'Isabel II, la funció coercitiva de l'Estat va requerir un esforç afegit, doncs el problema ja no era sols fer respectar normes de vells arrels que gaudien de cert consens social. Els nous principis consagrats per l'economia polÃtica naixent van tindre que ser imposats a una població pagesa que veia, en l'eradicació dels vells drets consuetudinaris, la pèrdua dels elements constitutius de la seua forma de vida. Per a eixe fi, el moderantisme governant es va dotar de la institució coercitiva apropiada: la guarderia rural.
Aquest llibre, per una part, analitza el sistema de reclutament, organització i funcions de la guarderia rural, sense oblidar l'extracció social dels guardes, i per altra banda estudia la relació d'aquesta institució amb la nova forma d'entendre els béns, usos i drets agraris en el marc de la transició de la societat senyorial a la burgesa. Encara que la guarderia rural no fou la principal força policial durant el Vuit-cents —la persecució del bandolerisme o la repressió de partides alçades no formava part de les seues atribucions-, la seua labor dià ria va exercir un paper significatiu en l'assentament del nou ordre social.
