MARCO, VICENTE
L'1 d'abril de 1942, tres anys després de l'entrada dels nacionals a València, donava Vicent Marco Miranda per finalitzat, en el seu amagatall de Borriana, Cuatro gatos, un llibre que va nàixer amb el propòsit de descriure els avatars de la companyia d'altres tants gats en els diferents amagatalls als quals va haver de recórrer per eludir caure en mans dels vencedors, però que inevitablement va derivar en al·legat lúcid contra els nous vents polítics que corrien per Espanya, però també en una crítica irònica, amarga i meditada, d'algunes de les causes que van portar la ruïna a la Segona República Espanyola, i com a testimoni de la repressió sistemàtica que el franquisme va desencadenar en la postguerra. Cuatro gatos és, alhora, una finestra oberta per als que no volen, no volem, tornar sobre el passat amb ànsies de revenja, i un testament d'aquelles generacions de republicans demòcrates que van creure en el progrés, en la democràcia com a forma innegociable de govern, en la igualtat, en la llibertat per als que la volen, i en la fraternitat com a horitzó ciutadà i que, com en tants altres països europeus de l'època, van sucumbir a mans de nazis, feixistes, comunistes o altres moviments, a dreta o esquerra, imbuïts de la nova fe totalitària que va conduir a la Segona Guerra Mundial.
