Andrés Robres, Fernando
A la fi del segle XVIII, la propietat de les terres que circumden la ciutat de València la comarca de l'Horta es troba en una proporció aclaparadora en mans d'individus o institucions pertanyents als sectors socials privilegiats i veïns de la capital. És un fenomen àmpliament conegut i repetidament provat. No obstant això, el procés que hauria conduït a aquesta situació ens era quasi completament desconegut en les causes concretes i cronologia.
A partir de fonts documentals inèdites, Fernando Andrés Robres intenta en el present treball omplir aquest buit important de la historiografia valenciana recent, amb resultats sempre interessants i no poques vegades sorprenents. Una crisi violenta sacseja el sistema creditici valencià en la primera mitat del segle XVIII, la qual lesiona seriosament els interessos dels rendistes, i en condiciona la posterior conducta econòmica, fet que deixa sentir la seua influència en els canvis que, durant la centúria, remodelaran el mapa de la distribució social de la propietat a l'horta de València. Es descobreix així una nova i fins al moment ignorada seqüela de la Guerra de Successió.
A més, això no és tot. La crisi del crèdit constituirà el motor i donarà forma en gran part al procés de penetració dels sectors socials privilegiats en l'estructura propietària de l'horta. Però el procés adquirirà molt prompte personalitat pròpia, desenvolupant, en relació amb la conjuntura econòmica, una dinàmica inesperada i determinant d'una evolució en absolut lineal, arribant després de successives fases ben definides, i a causa del caràcter marcadament especulatiu, a l'autoestrangulament. L'estudi revifa així, amb aportació d'informació original, la polèmica sobre els límits del creixement econòmic del set-cents valencià i sobre la forma en què es va dur a terme la transició al capitalisme en les nostres terres.
