Franch Benavent, Ricardo
L'anàlisi de l'activitat comercial valenciana en el segle XVIII constituïa, fins ara, una immensa llacuna als nostres coneixements historiogràfics. Sense que s'haguera realitzat un autèntic estudi de base, la major part dels especialistes que es referien al tema aportaven una sèrie d'hipòtesis, aparentment lògiques, les quals insistien en l'escassa entitat del trànsit mercantil de l'època, la debilitat de la seua burgesia i la frevolesa de l'acumulació de capital que s'hauria experimentat. Aquesta imatge constituïa un fàcil comodí que ajudava a explicar la major part dels mals que sofria l'economia valenciana del divuit, i les conseqüències de la qual es remunten inclòs fins als temps recents.
El present treball va sorgir com un intent de comprovar la validesa d'eixes hipòtesis tradicionals. No obstant això, els resultats obtinguts amb la investigació duta a terme foren absolutament sorprenents, ja que contradiuen completament la imatge que es sostenia anteriorment. Efectivament, malgrat la carència d'un autèntic port, la ciutat de València va mantindré durant el segle XVIII un trànsit marítim d'importació prou considerable, aconseguint un valor similar al efectuat per Alacant i experimentant una evolució idèntica a la descrita per altres grans ports mediterranis. Per això sorgí una enriquida burgesia mercantil que, a més, solia ser majoritàriament d'origen autòcton, front al predomini estranger que es presentava en la major part dels nuclis portuaris espanyols. Per tant, la carència d'una acumulació de capital d'origen comercial no pot ser utilitzada ja, com es venia fent fins ara, per explicar el fracàs del nostre procés de industrialització.