José Vicente Selma de la Hoz
Narcisisme és un terme mitogràfic (es a dir, que pretén certa descripció d'una ideo o fenomen a partir dels suggeriments o associacions possibles d'un mite, imatge o llegenda) utilitzat ja en la psicologia clínica desenvolupada per Freud amb anterioritat a la Primera Guerra Mondial. Concepte essencial en la seua teoria de la personalitat i primerencament considerat en la seua utilitat per a un cert tipus de psicologia social (a partir especialment de la dècada dels anys vint), serà posat en relació diversa amb preocupacions essencials de l'àmbit psicoanalític, com el dol i la melancolia: la problemàtica de la projecció i de la identificació: la particular dinàmica afectiva dels sentiments primordials i dels processo de sublimació.
La penetració del concepte en l'assaig estètic, en major o menor mesura influenciat pels decisius conceptes proposats pel psicoanàlisi de l'art i el psicoanàlisi cultura, ho ha utilitzat, amb major o menor rendibilitat i en nocions variables de identitat o subjecte, per a descriure tant les paradoxes o conflictes que lliguen l'acte de creació a l'univers psíquic com també per a interpretar algunes formes característiques de la cultura de masses, la interacció personal en la societat urbana i les deformacions i particularitats que la creativitat pot adquirir baix certs models socials o publicitaris.
José Vicente Selma és professor d'Estètica i Teoria de les Arts en la Universitat de València. Ha publicat els assajos: El rayo en tinieblas. Novalis y el saber romántico (1980), El espejo de Narciso. Del romanticismo a la vida cotidiana (1982), Los prerrafaelitas. Arte y sociedad en el debate victoriano (1990) i Imágenes de naufragio. Nostalgia y mutacions de lo sublime romántico (1996). És autor dels poemaris: Advertencia de Medusa (1980), Parises, Liturgias (1982) i Acuarios (1987). Com a poètica imaginaria publicà en 1982 El Cuaderno de Judith.
