Josep Turon Mir
Correspondència clandestina omple el buit en la història de Santa Coloma de Farners i, per extensió, en la de tot el país. Els protagonistes són dos colomencs, republicans i represaliats pel règim franquista nascut de la Guerra Civil. Les seves cartes i radios (petites notes enrotllades) han quedat com a testimoni de la maquinària repressiva imposada des de la postguerra i viscuda des del perill de perdre el bé més preuat, la vida. Els fets es poden traslladar als milers de republicans que la van patir. Va ser una sort que no es descobrissin les anades i vingudes de la correspondència entre les dependències de la presó de Girona i, segurament, lextrema precaució ha fet que només una part, lenviada per Josep Turon, condemnat a mort i tancat a les celles que en deien la nevera. No coneixem la que aquest rebia de Josep Alsina, condemnat finalment a 15 anys de presó i situat en unes altres dependències, i que segur que es va destruir després de ser llegida.
Josep Alsina va fer una tasca encomiable, la de transcriure les cartes que havia rebut i que, amb cura i discreció, havia anat preservant entre partitures musicals. I la transcripció, que és això que es publica, compta amb unes notes de la seva mà que permeten conèixer persones i detalls.
Josep Turon escrivia molt bé, els seus textos eren ben articulats i amb una extraordinària capacitat de síntesi. Allò que crida més latenció, però, és com descriu els moments més dramàtics: la nit prèvia i quan, de matinada, els cridaven per anar-los a afusellar. Han passat molts anys, però els textos ens porten amb força a les circumstàncies que tota una generació va haver de viure.
Publicar les cartes és, en definitiva, un exercici necessari de recuperació de la memòria històrica que com a societat hem de fer. Els passos realitzats per Josep Casadellà, net de Josep Turon, han estat ferms i decidits i ha comptat amb una ben travada collaboració del president Quim Torra, de lhistoriador colomenc Miquel Borrell i de lactivista Esther Llorenç. El suport institucional era obligat i aquest cas ha vingut de la mà de lAjuntament de Santa Coloma de Farners i de lArxiu Comarcal de la Selva.
