Cruselles, José
En 1506 la Inquisició va decidir identificar tots els judeoconversos que vivien a la ciutat de València. Els caps de família van ser cridats a declarar davant del tribunal, recaptant d'ells informació sobre els seus pares, fills i germans, cònjuges i sogres, i d'altres persones que pogueren tindre a casa. Es va preguntar si havien confessat anteriorment crims contra la fe, si s'havien acollit als temps de gràcia o havien patit condemna. El resultat d'aquestes indagacions es conserva actualment entre els lligalls de l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, i recull diversos centenars de famílies ordenades per districtes parroquials. Allà trobem els descendents dels qui es van convertir al cristianisme després del progrom de 1391, amenaçats per vint anys de persecució i el seu llarg rosari de penitències, presons, confiscacions i fogueres. Compareixen així mateix els qui, davant del decret d'expulsió de 1492, van triar convertir-se abans de marxar a l'exili, i que després van abandonar les seues terres aragoneses o castellanes per emigrar a una ciutat populosa on la màcula poguera passar inadvertida. Els uns i els altres van alimentar en les dècades següents, una maquinària repressiva de la qual este singular document va ser un engranatge més. Però, amb independència de l'ús que la Inquisició poguera donar-li, el cens de 1506 desplega davant els nostres ulls una imatge col·lectiva d'aquelles víctimes propiciatòries de la raó d'estat; una imatge bigarrada, complexa, en alguns casos borrosa, immòbil en el temps com una col·lecció de velles fotografies familiars, que ens permet entreveure la realitat quotidiana d'un món que estava a punt de desaparéixer.
