Honoré de Balzac
Aquesta obra inclassificable, que ha guanyat i encara guanya magnitud amb el temps, va estar escrita per Balzac en un francés més inclassificable encara. Amb eixa voluntat de joc i enigma, Balzac vol recrear la llengua de lèpoca en què transcorren les històries, segles XV i XVI. Tanmateix, no es tracta de cap treball filològic, sinó duna llengua com a joguina per a lautor: hi trobem un francés farcit detimologies inventades i grafies bizarres, així com neologismes només interpretables per una voluntat creadora de lautor i paraules que només poden tindre sentit dins del context concret. Això ens dibuixa una obra que no és precisament fàcil de traduir. Ara bé, en les mans de Jaume Ortolà, de qui ja vàrem glossar les qualitats com a traductor, esdevé un atractiu afegit a la lectura, per reparar en les solucions arcaïtzants i les tries que hi ha al llibre per a poder estirar totes les possibilitats que dóna el català i gaudir de la nostra llengua. Una autèntica joguina en tots els sentits per al lector.
